( Gairebé ) tot el que comença, un dia s'acaba. Com aquest bloc. Que fa massa temps que no dic res. Que em porta bons i mals records.
I no sé mai què escriure-hi. Però com que una imatge val més que mil paraules, doncs em trasllado aquí.
Ja sé que a blocat també hi puc posar imatges, però com he dit abans, hi ha coses aquí que queden enrere, que no vull recordar.
No és un adéu per sempre, és sols un adéu per…
No ho sé, potser torno.
De moment, a reveure!
Àngels
[@more@]
Someone told me long ago
There’s a calm before the storm
I know
It’s been coming for some time
When it’s over so they say
It’ll rain on a sunny day
I know
Shining down like water
I wanna know
Have you ever seen the rain?
I wanna know
Have you ever seen the rain?
Coming down on a sunny day
Yesterday and days before
Sun is cold and rain is hard
I know
It’s been that way for all my time
Till forever on it goes
Through the circle fast and slow
I know
And it can’t stop I wonder
I wanna know
Have you ever seen the rain?
I wanna know
Have you ever seen the rain?
I wanna know
Have you ever seen the rain?
I wanna know
Have you ever seen the rain?
[@more@]
Un aniversari més! M’han passat un any i milers de coses…
Aquest matí feia un sol preciós 
Cap a la migdiada algú me’l volia espatllar. I ha plogut molt i tot era negre…
Però al vespre, ja a casa, ha sortit un Arc de Sant Martí esplèndid!
Gràcies a tots!
[@more@]
TARD
La primera vegada et va xocar,
no sabies si anava disfressat,
botes camperes, arracada al nas
i els cabells més llargs que ta
germana.
Tot i que el bar no era pas petit
i estava ple de gent com cada nit,
atravessant els gots i els teus amics
aquells ulls et feien mal de panxa.
Però era ta-a-a-ard!
Tenies una cita l’endemà-a-a-a!
Te’l vas creuar a la porta i us
vau mirar,
poc a poc,
sense dir
ni un sol mot.
Finalment et va donar un somrís
de comiat.
De res no et va servir ficar-te al
llit,
tancant els ulls el tenies allí.
A l’endemà t’havies adormit:
vas fer tard a la cita acordada…
Divendres a les onze puntual
ja eres a la porta d’aquell bar.
Tres whiskies llargs i cinc hores més
tard
vas marxar amb la cua entre les cames.
I ara és ta-a-a-ard!
No l’has tornat a veure en cap
més ba-a-a-ar!
Ni tan sols queda un nom per
recordar,
però al cap sem-
pre tindràs
un estrany
i tot el que hagués pogut
ser i mai no serà.
Mentre els teus amics tan ben vestits
fan bromes,
aquell bon partit que tu tan llesta vas
triar
et diu “t’estimo” i tu no el pots
mirar!
I
ara és ta-a-a-ard!
No l’has tornat a veure en cap
més ba-a-a-ar!
Ni tan sols queda un nom per
recordar,
però al cap sem-
pre tindràs
un estrany
i tot el que hagués pogut
ser i mai no serà.
I ara és tard… i ara és
tard… i ara és tard!
[@more@]
L’any passat vaig deixar la uni per
moltes coses, entre elles perquè estava desmotivada. I ara em
torna a passar el mateix!! Feina a sacs, els examens a tocar, les
classes avorrides, les lectures llargues, els treballs complicats…
I joder, que tinc ganes d’acabar però no d’aquesta manera!!
[@more@]
Ets
gota
de pluja,
ets gota
de plor
i de
vi,
ets
gota
de lava,
ets gota
de regalim,
gota
d’oasi, d’esperança
que regues un món àrid,
ets
la gota
que fa vessar el got.
Ets
gota de sang,
ets gota de suor infantil,
ets
gota del gota
a gota, ets gota
que no cau,
gota
de pluja àcida, gota
del primer plor,
la gota cau, es
filtra, s’evapora i ho torna a veure tot.
Quants
calendaris haurem d’arrencar
per veure només
la gota de la pluja que mulla…
I si és la
nostra l’espècie que enderroca pobles i gent,
prefereixo ser ocell que vola sense diners!
El plor
desesperat, el vi
de penes ofegat,
la
lava que explota de ràbia
i
l’últim
regalim d’aquell arbre amazònic abans de ser tallat.
S’ha de buidar el got que ja fa temps que vessa amb
aquests dictadors!
La sang
que fan les armes, jo em plantejo la seva inexistència!
Com pot tenir sostre una empresa d’armes i no el rodamón
xop?
I aquests nens i no tan nens que viuen per
treballar,
i aquella nena amb el gota
a gota després d’un bombardeig.
I els cabrons ignorants que només
busquen capital
faran que la pluja contamini, i així
els nadons que vegin per primer cop el món
ploraran,
ploraran, ploraran…
Quants
calendaris haurem d’arrencar
per veure només
la gota de la pluja que mulla…
I si és la
nostra l’espècie que enderroca pobles i gent,
prefereixo ser ocell que vola sense diners!
[La Gota, Strombers 2005, del CD Que ruli!]
[@more@]
Hi ha dies que els esdeveniments es precipiten. I avui n’és un.
Ja veurem com aniran les coses a partir d’ara; el meu futur proper és bastant incert. Serà millor que aquests últims sis mesos, de ben segur.
He fet tot el que podia fer i més. M’heu mentit. M’heu putejat. M’heu ignorat. M’heu intentat fer infeliç. M’heu fet la vida impossible, i jo no he fet res més que aguantar, callar, aguantar, treballar, aguantar. I ara, de cop, ja no puc més. Us deixo, ja us ho fareu.
Tornaré a començar. Tornaré a ser jo, tornaré a somriure. Tinc molts projectes que m’esperen i ara, de cop, tindré el temps que necessito. Seré feliç sense vosaltres com ho era abans.
Adéu. Que us vagi bé.
[@more@]
Ahir Somnis. Retrobar cares conegudes, ens veiem dimarts!, nena quant temps sense veure-ns, perquè ahir mig poble era a Somnis. I aquesta nit a Somnis em dóna la força per reprendre projectes no-oblidats però temporalment-aparcats com aquest bloc. I la música em balla a mi, sempre és la música qui em balla a mi, ella, la reina de la pista que se’m fica al cos i em mou i em remou per fora i per dins com una sínia que no s’atura fins que s’atura l’aigua, i fins que ella no acaba jo no puc acabar de ballar al seu ritme… Potser ha set el fet de tornar a colònies, o potser perquè vam tornar a Somnis. O potser tot plegat, però torno a trobar-me escrivint-vos un full. Tornar, re-tornar, re-trobar… Re-prendre… Re-trobar-me…
(I aprofito i em queixo. Perquè al meu poble en som 70.000 pel cap baix, però no tenim cap cinema ni cap discoteca. Tan sols un parell de bars musicals que amb prou feines acullen 100 persones apretades. I si són claustrofòbiques, menys.)
[@more@]
