Llegenda d’aniversari

De més gran va tenir una germaneta. Quan la petita va tenir dos anys la van posar a la seva habitació i, abans d’anar a dormir, Pessigolles li feia pessigolletes a la panxa i li cantava una cançó per adormir-la. A les redaccions de l’escola, si no explicava coses del seu jardí, parlava de la petita.

Els dissabtes a la tarda, aleshores, va començar a anar al cau. Havia d’anar a la ciutat veïna, on vivia gairebé tota la seva família, perquè al seu poblet no hi havia cap agrupament. Però el viatge que havia de fer valia la pena. Li agradava molt fer activitats tan diferents de les d’escola. Aprenia molts jocs nous i es divertia molt amb els seus companys de branca i amb els monitors que li havien tocat.

Va ser més gran i la van apuntar a música. Va triar piano. La música, les criatures i les flors havien de ser la seva vocació: ja de petita li agradaven i així acabaria sent.

Va canviar diverses vegades d’escola. Els seus pares van trobar-ho convenient i a ella ja li agradava poder conèixer gent nova. Cada escola era ben diferent, tant els companys com els mestres, però amb totes va estar contenta.

Va arribar el moment de passar a l’institut i Pessigolles va haver d’acostumar-se a agafar el tren cada matí per anar-hi. Allò sí que era diferent de veritat! Les tardes ja no les podia passar badant pel jardí, i va haver de deixar part de les classes de música. Tot i que al principi no li agradava, mica en mica es va anar fent un grupet d’amics força maco. I que, per cert, encara dura!

A Pessigolles li va arribar el moment de passar a la universitat. El moment de buscar feina. El moment de compartir la vida amb algú.

I Pessigolles va descobrir el plaer de fer mil coses, de no tenir temps.

Avui Pessigolles coneix el plaer de sortir amb els amics, de dedicar el seu temps als més petits.

Avui Pessigolles coneix el plaer de conèixer, el plaer de descobrir.

Avui Pessigolles coneix el plaer de fer licors de flors, de meravellar-se de les coses més senzilles.

Avui Pessigolles coneix el plaer d’esperar l’arribada de la primavera, de badar buscant estrelles.

Avui Pessigolles coneix el plaer d’escoltar música, de tocar música i fer-ne.

Avui Pessigolles coneix el plaer de meravellar-se amb cada sortida de sol, amb cada posta de sol.

Avui Pessigolles coneix el plaer de poder donar gràcies, de poder ser útil als altres.

Avui Pessigolles coneix el plaer de tenir mil projectes, de compartir projectes.

Avui Pessigolles coneix el plaer de llevar-se cada matí, de poder anar a dormir de nou cada nit.

Avui Pessigolles coneix el plaer de ser com és, d’agradar-se tal com és.

Avui Pessigolles coneix el plaer de cridar, de poder escriure.

Avui Pessigolles coneix el plaer de saber riure amb els altres, de saber riure’s d’ella mateixa.

Avui Pessigolles coneix el plaer de l’amistat, el plaer d’una abraçada.

Avui Pessigolles coneix el plaer de poder fer un any més, de poder seguir creixent.