Hi ha dies que els esdeveniments es precipiten. I avui n’és un.
Ja veurem com aniran les coses a partir d’ara; el meu futur proper és bastant incert. Serà millor que aquests últims sis mesos, de ben segur.
He fet tot el que podia fer i més. M’heu mentit. M’heu putejat. M’heu ignorat. M’heu intentat fer infeliç. M’heu fet la vida impossible, i jo no he fet res més que aguantar, callar, aguantar, treballar, aguantar. I ara, de cop, ja no puc més. Us deixo, ja us ho fareu.
Tornaré a començar. Tornaré a ser jo, tornaré a somriure. Tinc molts projectes que m’esperen i ara, de cop, tindré el temps que necessito. Seré feliç sense vosaltres com ho era abans.
Adéu. Que us vagi bé.
[@more@]
M’he quedat sense paraules… Però espero que les coses vagin millor!
Petons!
Somriu, i no et preocupis.
Estirat a la gespa, tanca els ulls, deixa que el sol escalfi els teus pòmuls i somriu… somriu per la teva llibertat de decidir la teva vida… però somriu, com dius que faras)
(és un consell
)