TARD
La primera vegada et va xocar,
no sabies si anava disfressat,
botes camperes, arracada al nas
i els cabells més llargs que ta
germana.
Tot i que el bar no era pas petit
i estava ple de gent com cada nit,
atravessant els gots i els teus amics
aquells ulls et feien mal de panxa.
Però era ta-a-a-ard!
Tenies una cita l’endemà-a-a-a!
Te’l vas creuar a la porta i us
vau mirar,
poc a poc,
sense dir
ni un sol mot.
Finalment et va donar un somrís
de comiat.
De res no et va servir ficar-te al
llit,
tancant els ulls el tenies allí.
A l’endemà t’havies adormit:
vas fer tard a la cita acordada…
Divendres a les onze puntual
ja eres a la porta d’aquell bar.
Tres whiskies llargs i cinc hores més
tard
vas marxar amb la cua entre les cames.
I ara és ta-a-a-ard!
No l’has tornat a veure en cap
més ba-a-a-ar!
Ni tan sols queda un nom per
recordar,
però al cap sem-
pre tindràs
un estrany
i tot el que hagués pogut
ser i mai no serà.
Mentre els teus amics tan ben vestits
fan bromes,
aquell bon partit que tu tan llesta vas
triar
et diu “t’estimo” i tu no el pots
mirar!
I
ara és ta-a-a-ard!
No l’has tornat a veure en cap
més ba-a-a-ar!
Ni tan sols queda un nom per
recordar,
però al cap sem-
pre tindràs
un estrany
i tot el que hagués pogut
ser i mai no serà.
I ara és tard… i ara és
tard… i ara és tard!
[@more@]
